Sobre l' Artista

Àngels Freixanet va començar la seva carrera com a artista plàstica amb exposicions d’una pintura que s’inscrivia dins un expressionisme d’arrels franceses. A partir del seu primer viatge a Nova York es va posar en contacte amb el món informalista, els grans espais arquitectònics i la llibertat de les avantguardes. Allà va sentir la crida del ferro i va optar definitivament per l’escultura.

L’any 1974 presenta la seva primera exposició d’escultura a la Sala Gaudí de Barcelona. Fins a l’actualitat, la segueixen prop d’una cinquantena d’exposicions individuals a ciutats espanyoles i europees, com ara Madrid, Bilbao, Màlaga, Lleida, París, Milà, Ginebra, Aix-en-Provence i vuit més a Barcelona, entre d’altres. També participa en exposicions col·lectives a París, Ginebra, Stuttgart, Nova York, Narbona, Madrid i Barcelona.

A partir de 1990 la seva obra incorpora el color i altres materials naturals conjuntament amb el ferro. Ha exposat de forma individual a la Casa Elizalde de Barcelona, a l’Instituto Cervantes de Milà, a l’Urban Gallery de Saragossa, al Consell Comarcal del Solsonès, a la Delegació Bages/Berguedà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, a la Sala Blanquerna de Madrid i al Palacio Provincial de la Diputación de Jaén. De l’abril al setembre de 2005, amb motiu de l’Any del Llibre, exposa sis llibres escultura de gran format als jardins del Palau Robert de Barcelona i el 2006-2007 les seves obres es van poder veure a la terminal A de l’aeroport del Prat. L’any 2011 presenta «Un passeig per l’art d’Àngels Freixanet», una exposició antològica de tota la seva trajectòria al Centre Cultural el Casino, la Biblioteca Comarcal i el Teatre
Kursaal de Manresa. Les darreres exposicions individuals s’han pogut veure al Mas de Sant Iscle (Sant Fruitós de Bages), la Fundació Joviat i l’Heretat Oller del Mas (Manresa).

La seva obra es pot contemplar a diversos museus del territori espanyol, així com a les ciutats de París –aeroport d’Orly– i Porto. Destaquen les escultures de gran format als espais públics, com “L´Àngel del Voluntariat”, dedicada al centenari de la Creu Roja, “Mil Cent”, aixecada amb motiu dels mil cent anys de Manresa, totes dues ubicades a aquesta ciutat. “Rambla del Garraf”, símbol d´aquella comarca, es pot veure a la carretera que va des de Sant Pere de Ribes a Vilanova i la Geltrú. L’escultura “L’Esperit del Paper” presideix les noves instal·lacions del Grup Editorial Zeta a Parets del Vallès. A Súria es pot veure la seva obra amb el «Monument al miner» i també davant l’estació de Molins de Rei on hi ha l’escultura “Des de l’estació”.

Àngels Freixanet ha rebut nombrosos premis a nivell nacional i internacional, dels quals destaquen la Medaille d’Argent al Salon International de Peinture et Sculpture Franco-Européene a Antibes, la Medaille d’Or al Grand Prix International de Peinture et Sculpture a Saint Jean Les Pins el 1978, la Medaille d’Argent al Salon International d’Arts Plastiques de Bèziers el 1980. Així com dues vegades el primer premi d’escultura a les edicions 55a i 67a de l’Exposició d’Artistes Manresans.

Foto Currículum

Crítiques

El País
El PaísJaume Vidal
El titulo de la muestra, “Esculturas para convivir”, hace referencia a la concepción de la escultura y de la propia esencia del arte que tiene Freixanet. No concibe la escultura para observarla a distancia, sino que piensa que hay que tocarla, convivir con ella.
El Periódico
El PeriódicoJosep M. Cadena
Àngels Freixanet recupera lo que parece muerto y consigue darle una nueva vida, que no es clonación de la antigua, sino una resurrección de los conceptos.
Heraldo de Aragón
Heraldo de AragónHector López
Bajo el título “Libros vividos”, Àngels Freixanet nos propone un juego plástico en varias direcciones, tanto por lo que al desarrollo estético del conjunto se refiere, como por el trasfondo que descubrimos detrás de cada uno de los originales.
La Vanguardia
La VanguardiaFernando Gutierrez
Parece como si la artista hubiese construido en el aire sus esculturas, colocando en él cada trozo de chatarra, y que unos se hubieran soldado con otros misteriosamente, siguiendo un ritmo en el espacio, un ritmo ordenado y armónico
Avui
AvuiPilar Parcerisas
Con la serie de caballos que esta escultora nos presenta, se podría pensar que se ha adscrito rápidamente a las nuevas corrientes de figuración que dominan la pintura y que, por las dificultades que comportan, han encontrado poco adeptos en la escultura, salvo excepciones como Francisco Leiro (en madera) o Jaume Plensa (en hierro).
El País
El PaísFrancesc Arroyo
Utiliza el hierro, añadiéndole cemento tratado con ácidos a fin de conseguir tonalidades similares al óxido de metal. En general utiliza desperdicios, en un intento de transformar en útiles las cosas consideradas como inútiles
Regió 7
Regió 7Ramón Cornet
Después vendrá la época en que se enamorará de los materiales viejos, presintiendo que las vidas anteriores dejan una energía en la materia que se transmite a quien sabe recibirla. Así comenzará a trabajar el hierro y la madera, elaborando sus esculturas a partir de hierros encontrados en el campo o en la calle y de maderas que el mar ha despositado en la arena o que un viejo pescador le regala cuando caen en su red.
Artes Plásticas
Artes PlásticasMaria Dolors Muntane
Después vendrá la época en que se enamorará de los materiales viejos, presintiendo que las vidas anteriores dejan una energía en la materia que se transmite a quien sabe recibirla. Así comenzará a trabajar el hierro y la madera, elaborando sus esculturas a partir de hierros encontrados en el campo o en la calle y de maderas que el mar ha despositado en la arena o que un viejo pescador le regala cuando caen en su red.
La Vanguardia
La VanguardiaJose Luis Guarner
Al contrario de tantos artistas que convierten el arte en chatarra, Àngels Freixanet trata de convertir la chatarra en arte. Justamente lo que buscaba la alquimia. Justamente lo que buscan escritores como Juan Marsé, que consigue crear literatura con materiales de derribo. Moderna alquimista, Àngels Freixanet hace de los materiales más humildes- el desecho industrial- la materia prima de sus esculturas. Para ella, cualquier fogón es atanor, un soplete posee vocación de cincel. Y se permite dar al hierro un leve acabado de cuero, porque el metal puede también ser piel.

Obres a la venda

Petit Format
Veure'n més
Format Intermig
Veure'n més
Gran Format
Veure'n més
Murals i Quadres
Veure'n més