Sobre l' Artista
Àngels Freixanet va començar la seva carrera com a artista plàstica amb exposicions d’una pintura que s’inscrivia dins un expressionisme d’arrels franceses. A partir del seu primer viatge a Nova York es va posar en contacte amb el món informalista, els grans espais arquitectònics i la llibertat de les avantguardes. Allà va sentir la crida del ferro i va optar definitivament per l’escultura.
L’any 1974 presenta la seva primera exposició d’escultura a la Sala Gaudí de Barcelona. Fins a l’actualitat, la segueixen prop d’una cinquantena d’exposicions individuals a ciutats espanyoles i europees, com ara Madrid, Bilbao, Màlaga, Lleida, París, Milà, Ginebra, Aix-en-Provence i vuit més a Barcelona, entre d’altres. També participa en exposicions col·lectives a París, Ginebra, Stuttgart, Nova York, Narbona, Madrid i Barcelona.
A partir de 1990 la seva obra incorpora el color i altres materials naturals conjuntament amb el ferro. Ha exposat de forma individual a la Casa Elizalde de Barcelona, a l’Instituto Cervantes de Milà, a l’Urban Gallery de Saragossa, al Consell Comarcal del Solsonès, a la Delegació Bages/Berguedà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, a la Sala Blanquerna de Madrid i al Palacio Provincial de la Diputación de Jaén. De l’abril al setembre de 2005, amb motiu de l’Any del Llibre, exposa sis llibres escultura de gran format als jardins del Palau Robert de Barcelona i el 2006-2007 les seves obres es van poder veure a la terminal A de l’aeroport del Prat. L’any 2011 presenta «Un passeig per l’art d’Àngels Freixanet», una exposició antològica de tota la seva trajectòria al Centre Cultural el Casino, la Biblioteca Comarcal i el Teatre
Kursaal de Manresa. Les darreres exposicions individuals s’han pogut veure al Mas de Sant Iscle (Sant Fruitós de Bages), la Fundació Joviat i l’Heretat Oller del Mas (Manresa).
La seva obra es pot contemplar a diversos museus del territori espanyol, així com a les ciutats de París –aeroport d’Orly– i Porto. Destaquen les escultures de gran format als espais públics, com “L´Àngel del Voluntariat”, dedicada al centenari de la Creu Roja, “Mil Cent”, aixecada amb motiu dels mil cent anys de Manresa, totes dues ubicades a aquesta ciutat. “Rambla del Garraf”, símbol d´aquella comarca, es pot veure a la carretera que va des de Sant Pere de Ribes a Vilanova i la Geltrú. L’escultura “L’Esperit del Paper” presideix les noves instal·lacions del Grup Editorial Zeta a Parets del Vallès. A Súria es pot veure la seva obra amb el «Monument al miner» i també davant l’estació de Molins de Rei on hi ha l’escultura “Des de l’estació”.
Àngels Freixanet ha rebut nombrosos premis a nivell nacional i internacional, dels quals destaquen la Medaille d’Argent al Salon International de Peinture et Sculpture Franco-Européene a Antibes, la Medaille d’Or al Grand Prix International de Peinture et Sculpture a Saint Jean Les Pins el 1978, la Medaille d’Argent al Salon International d’Arts Plastiques de Bèziers el 1980. Així com dues vegades el primer premi d’escultura a les edicions 55a i 67a de l’Exposició d’Artistes Manresans.
Foto Currículum

2008
Obsequi de La Bruixa d'Or a Caixa de Cataluya.

2010
Premi de Restauració per la Escola d'Hosteleria Joviat.

Inici del poema "Món de Maria Àngels Freixanet" de Salvador Espriu.
"Treballar ferro m'és plaent. A poc a poc vaig estenent en ell petjades de la gent entrant, sortint, pel llarg dolor, del fosc lament, el laberint."


Manuel Vázquez Montalbán
“Lo que hace Àngels Freixanet es dar una cuarta oportunidad a lo que fue naturaleza (madera, hierro, carbón), para ser máquina, más tarde chatarra de desguace y finalmente la reconstrucción de la escultura.”

1982
Catàleg per a exposició a la Galeria Joan de Serrallonga (Barcelona).

1989
Escenografía per al dissenyador David Valls a la Passarel·la Gaudí.

1999-2012
Premis Plácido pel FECINEMA (Festival Internacional de Cinema Negre de Manresa)

2000
Premi Ràdio Associació de Catalunya.

2008
Obsequi de La Bruixa d'Or a Caixa de Cataluya.

2010
Premi de Restauració per la Escola d'Hosteleria Joviat.

Inici del poema "Món de Maria Àngels Freixanet" de Salvador Espriu.
"Treballar ferro m'és plaent. A poc a poc vaig estenent en ell petjades de la gent entrant, sortint, pel llarg dolor, del fosc lament, el laberint."


Manuel Vázquez Montalbán
“Lo que hace Àngels Freixanet es dar una cuarta oportunidad a lo que fue naturaleza (madera, hierro, carbón), para ser máquina, más tarde chatarra de desguace y finalmente la reconstrucción de la escultura.”

1982
Catàleg per a exposició a la Galeria Joan de Serrallonga (Barcelona).
Crítiques








